MULTIMÈDIA EDUCATIU

La classe del 22 de març ha servit per apropar-nos a l'anàlisi d'un multimèdia educatiu.

Haurem d'analitzar-ne un en un treball en grup.

El software educatiu és aquell destinat a l'ensenyament i l'acte d'aprenentatge, i a més, permet el desenvolupament de certes habilitats cognitives. Està concebut especialment per a entorns educatius.

N'hi ha d'heurístics (oberts): el programa es comporta d'una manera diferent en funció d'alló que fa l'usuari. Exemple: Winlogo, creat l'any 1993 per l'empresa IDEA.

O també n'hi ha d'algorítmics (tancats): són programes estereotipats. Són els que més predominen. (exercitació i tutorials). Exemple: Clic, creat pel departament d'Educació de la Generalitat.

Un bon exemple de multimèdies educatius són la pàgina xtec.cat, la pàgina edu365.cat, o el mateix Moodle.

Com a exemple hem vist, una mica per sobre, el Clic i el Winlogo.

El Clic 3.0 és una aplicació per al desenvolupament d'activitats educatives multimèdia en l'entorn Windows, dissenyada a principis de la dècada de 1990 a Catalunya per Francesc Busquet Burguera.

 El winlogo és un entorn de programació ideat per la empresa IDEA l'any 1993. És en castellà. LOGO és un llenguatge de programació especialment dissenyat per a ser utilitzat per nens; presenta l'avantatge de ser immediatament utilitzat coma eina de treball a l'aula. Així mateix, atorga als alumnes el poder de programar, d'aconseguir que l'ordinador facis allò que ells desitjin.

CLASSE MAGISTRAL AMB EN FERRAN MAS LÁZARO...

El dilluns dia 15 de març ens va visitar el Professor Ferran Mas (avatar: Renzo Amat), llicenciat en Ciències Biològiques, programador d'aplicacions científiques i Màster en Didàctica de les Ciències Experimentals per la UAB. Catedràtic i cap del Departament d'Informàtica de l'IES Lacetània de Manresa. Actualment també és co-director del projecte Espurna, i formador i investigador a Second Life.

A Youtube podeu trobar una interessant entrevista: http://www.youtube.com/watch?v=4iUGssOdirY

La xerrada que ens fa el professor ens ajuda a entendre millor, valorar i calcular les possibilitats d'ús de les TAC a les aules. Ell utilitza un simple USB de 4 Jigues amb el programari, i tots els arxius necessaris per fer aquestes demostracions, en la que ens parla del seu projecte Espurna:

El projecte Espurn@ és una iniciativa del Departament d’Educació i de l'ICE de la UAB. Compta amb el suport d'iEARN-Pangea, una xarxa educativa d'abast mundial.

És una plataforma col·laborativa de treball en xarxa, adreçada bàsicament al professorat i a l’alumnat de les aules d’acollida, agrupaments de diversificació curricular (aules obertes, flexibles, projectes, etc.), però també als de l’aula ordinària.

Es basa en dos conceptes fonamentals: el de comunitat i de treball telecol·laboratiu.

Espurn@ és la síntesi de dues experiències recents, iniciades el gener de 2006: @collida i K@mpus, que han demostrat la seva validesa i el seu potencial educatiu.

Espurn@ es crea amb la intenció de facilitar l'assoliment de les competències bàsiques i la plena integració de dos col·lectius: el d'agrupaments de diversificació curricular dels nostres instituts (secundària) i el de l’alumnat nouvingut (educació primària i secundària).

Per al curs 2009-2010 es pretén també incloure recursos per a les aules ordinàries (primària i secundària).

Espurn@ neix per potenciar un canvi metodològic. Les aules de diversificació curricular (espais amb alumnes de segon cicle de l'ESO que tenen un currículum adaptat, estades a empreses, projectes globals...) i les aules d'acollida (recurs per facilitar la integració en el nou context cultural i lingüístic de l’alumnat nouvingut) són protagonistes d'aquest procés i poden situar-se en l’avantguarda del canvi.

També ens fa cinc cèntims del Grup d'Investigació i Comunitat d'Aprenentatge anomenat DIM.

Realment, després d'escoltar el Ferran... TENIM LES COSES MÉS CLARES!!!

LA HISTORIA DE INTERNET.... HASTA LA WEB 2.0

INTERNET.... palabra mágica hoy en día.

Sus orígenes se remontan a 1969, cuando se estableció la primera conexión de computadoras, conocida como ARPANET, entre tres universidades en California y una en Utah, Estados Unidos.

Uno de los servicios que más éxito ha tenido en Internet ha sido la World Wide Web (WWW, o "la Web"), hasta tal punto que es habitual la confusión entre ambos términos. La WWW es un conjunto de protocolos que permite, de forma sencilla, la consulta remota de archivos de hipertexto. Ésta fue un desarrollo posterior (1990) y utiliza Internet como medio de transmisión.

Pero Internet también se actualiza, y lo hace en forma de Web 2.0, de la cual ya hemos hablado anteriomente en el post del 14 de diciembre del 2009.
Y en la Web 2.0 aparecen nuevos conceptos: MASHUP, REDES SOCIALES, WEBQUEST, MAPAS CONCEPTUALES, GESTION DE CONTENIDOS, SUSCRIPCION...
En suma, Internet se reinventa día a día, Internet no duerme, se retroalimenta, se agranda, y poco a poco se integra en nuestras vidas hasta hacerse tan imprescindible como el aire que respiramos o los alimentos que nos nutren.
Llegará el día en que Internet será parte de nosotros como lo son los ojos, la boca o las manos...

REFLEXIÓN: El proceso interactivo de la Web 2.0... ¿es serio? ¿aporta algo nuevo? ¿es productivo? ¿es fiable? ¿se puede comparar al fenómeno editorial surgido de la invención de Gutemberg?

Yo soy un ferviente defensor de Internet. Prácticamente solo le veo ventajas, aunque sé positivamente que también tiene defectos. Pero hay que estar a las duras y a las maduras.
Internet aporta, por encima de todo, libertad. Una palabra que, con el paso de los años y los avatares políticos ha quedado en entredicho. El uso de la política se ha comido, de cierta manera, a la libertad. El arte de la política, proviniente de nuestra cuna griega, ha sido tergiversado de tal modo que, en aras de una especie de guerra santa, ha recortado libertades, derechos y pensamientos.
Y en eso, Internet viene a ayudarnos. Es el campo global e infinito. Cada uno planta lo que quiere, como quiere, donde quiere, cuando quiere, con quien quiere, de la forma que quiere y en el momento que quiere. Así, sin más. Luego, otra cosa es que vayamos al campo y queramos comernos los frutos, o creérnoslos, o contemplarlos, o cortarlos, o quemarlos. Pero eso sí, ejerciendo la libertad.
Internet es un reflejo de las personas: 50% positivo y 50% negativo. Y ese umbral es el que marca la seriedad, fiabilidad, productividad, novedad...
De nosotros depende....